Psicòlegs especialistes en adolescents

Trastorns tractats

A continuació s’indiquen alguns dels trastorns més habituals (prem en ells per saber-ne més):

Altres problemes que tractem freqüentment en consulta són: trastorn bipolar, problemes de conducta, trastorns del son, altes capacitats, discapacitat intel·lectual, trastorns traumàtics i d’estrès, dificultats d’aprenentatge (dislèxia, discalculia), trastorn obsessiu-compulsiu, trastorn d’excreció (enuresi, encopresi), trastorns d’ansietat, trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia, trastorn per atraco)

Quan demanar ajuda

Canvis dràstics en el comportament o l’estat d’ànim

Els canvis significatius en el comportament, com l’aïllament, la irritabilitat, l’agressivitat, o la pèrdua d’interès en activitats que abans gaudien, poden ser senyals que alguna cosa està afectant emocionalment al teu fill adolescent.

Problemes escolars

Les dificultats acadèmiques contínues, la falta d’interès en l’escola, problemes amb companys o professors, o canvis dràstics en les notes poden indicar problemes emocionals o de conducta.

Canvis en els patrons de son o alimentació

Aquests canvis poden ser una senyal d’estrès, ansietat, o depressió en el teu fill.

Ansietat o por intensos

Si l’adolescent mostra pors o ansietats que són excessivament intenses o que interfereixen amb la seva vida diària, és aconsellable buscar ajuda.

Depressió

Si el teu fill està trist la major part del temps, plora sense raó, perd interès en les seves activitats o amics, o parla de la mort o el suïcidi, busca ajuda de manera immediata.

Autolesió o comportaments de risc

Si l’adolescent s’està fent mal a si mateix o participa en comportaments de risc, com l’ús de drogues o alcohol, el sexe sense protecció, o la conducció temerària, convé buscar ajuda professional el més aviat possible.

Problemes d’autoestima, identitat o imatge corporal

Si una persona jove mostra signes de baixa autoestima, identitat o està insatisfet amb el seu cos, un psicòleg pot ajudar-lo a desenvolupar una imatge de si mateix més saludable i positiva.

Assessorament a famílies

L’assessorament a famílies és un espai de suport per fer front a moments de canvi que puguin generar malestar i preocupació per a qualsevol integrant de la família, especialment per als nens i adolescents.

Per això, treballem conjuntament i detectem els conflictes o situacions vitals per les quals travessa el nucli familiar, per donar assessorament i orientació personalitzats, amb la finalitat de prevenir o resoldre conductes negatives o dificultats serioses en la relació.

La família és, amb tota seguretat, un dels elements que més impacta i determina el nostre desenvolupament, especialment en els seus primers anys de vida. És el grup on creixem i ens protegim, i de nens aprenem i repliquem les seves maneres de pensar, relacionar-nos, estimar i actuar.

No obstant això, des de dins no sempre comptem amb la facilitat per detectar aquells patrons o relacions que afecten al comportament o desenvolupament dels nostres fills ni de la resta de la família. Per això, la psicologia familiar ajuda a analitzar, prevenir o tractar de solucionar els possibles conflictes que existeixin, gràcies a la mirada i acompanyament d’un professional extern.

És important recordar que tant la infància com l’adolescència són períodes de canvis constants, de creixement i descobriment, i que encara que apareguin problemes de conducta o de relacions en la família, és possible millorar i superar-los amb l’ajuda d’un psicòleg especialitzat en assessorament familiar i infància.

Què implica ser pare o mare?

Ser pare o mare implica dues coses fonamentalment: per una banda, donar-li la vida als nostres fills, i per l’altra, complir amb un rol, desempenyar la funció de “maternar” o “paternar”. És important recordar que la criança és sobretot el desenvolupament de rol, i que aquesta funció, tan bonica com exigent, no només pertany al pare o mare biològic. Mare o un pare pot ser qualsevol persona que compleixi amb aquesta funció, especialment des de la protecció, la cura i l’afecte.

La funció dels pares és especialment important en els primers anys dels nens i fins que aquests arriben a l’edat adulta (aproximadament fins a la segona meitat de la vintena), ja que és el temps d’ensenyar-los a desenvolupar-se i tenir independència i capacitats per desenrotllar-se per si mateixos en la vida adulta: aprendre a prendre bones decisions, orientar o donar suport emocional són clau en aquest procés. El nostre objectiu ha de ser el d’impulsar als fills cap a la independència, a poder valer-se per si mateixos i conservar alhora uns llaços forts i sans amb la resta de la família.