Acabo de tenir un nadó “hauria d’estar bé” i no estic bé, tot això que sento pot ser depressió o ansietat?
La depressió i ansietat postpart són una realitat més comuna del que es tendeix a reconèixer socialment, són trastorns que afecten moltes dones després del part. Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM5), la incidència mundial és del 15% de les dones que donen a llum.
En l’etapa perinatal també trobem el baby blues que afecta un 85% de les dones. És un conjunt de símptomes que apareixen després del part pels canvis hormonals i tota la transició que suposa la maternitat, és una simptomatologia lleu i transitòria que inclou símptomes com; tristesa, episodis de plor, irritabilitat, mal de cap, insomni, falta de concentració, canvis d’humor, però malgrat aquests símptomes, es continua conservant la funcionalitat del dia a dia.
Si aquesta simptomatologia no remet en 2-3 setmanes, augmenta la seva intensitat i infereix en el funcionament diari, podem estar davant una depressió o ansietat postpart. Mentre que el que caracteritza la depressió postpart són els sentiments d’inutilitat o culpa, l’estat d’ànim baix i la desesperança, el que caracteritza l’ansietat postpart és la por, la inseguretat i la preocupació constant, que poden arribar a ser compulsives. Preocupació per la salut del nadó, sentiment d’incapacitat per a cuidar-lo, sentiment de responsabilitat excessiva, sentiment de rebuig cap al nadó, fòbies d’impulsió (por de fer una cosa dolenta que els pugui perjudicar).
Acabo de tenir un bebè i estic trista: no hauria de sentir-me bé?
La maternitat és un tema que sovint ve acompanyat d’expectatives socials i pressions. Existeix una percepció generalitzada de que ser mare ha de ser un moment de pura alegria i felicitat i en l’actualitat les xarxes socials potencien aquest fet. No obstant això, la realitat és que el viatge de la maternitat pot ser molt complex i emocionalment desafiant.
La pressió social perquè les mares es sentin felices i realitzin una transició perfecta a la maternitat pot ser desbordant. Això pot portar a sentiments de culpa o inadequació en aquelles dones que experimenten emocions mixtes o dificultats en aquesta etapa. És important recordar que no hi ha un únic camí cap a la maternitat i que cada experiència és única.
Darrere d’aquests trastorns i experiències hi ha vergonya, culpa, incomprensió, les mares es senten molt soles i amb molta falta de validació emocional i estigma social, es troben amb frases com: “si tu i el nadó esteu sans has d’estar contenta” “com pot ser que el rebutgis, això vol dir que no l’estimes” aquestes frases estan totalment fora de lloc i no tenen cap sentit, però tendeixen a repetir-se molt en els entorns de les dones que acaben de donar a llum, pot estar bé el teu nadó i tu estar malament, pots sentir rebuig i estimar al teu nadó. Eliminar la pressió social i obrir un diàleg honest sobre les diverses facetes de la maternitat és essencial perquè les dones es sentin recolzades en aquest viatge tan significatiu.
Ansietat i depressió postpart: què són i en què es diferencien
L’ansietat postpart és una experiència que pot afectar moltes dones, sovint passa desapercebuda enfront de la més reconeguda depressió postpart, però és un tema igualment significatiu.
Imagina això: després de portar al món al teu nadó, en lloc de sentir alegria i felicitat, t’assalta una preocupació constant. T’inunda la sensació que alguna cosa terrible podria succeir-li al teu fill, i aquesta preocupació et consumeix dia i nit. Et sents insegura, fins i tot quan estàs fent tot el possible per a cuidar del teu nadó. A vegades, aquestes pors poden arribar a ser tan aclaparadores que desenvolupes comportaments compulsius per a tractar de controlar-los.
Aquesta és l’essència de l’ansietat postpart. A diferència de la depressió postpart, que es caracteritza per la tristesa i la falta d’interès en les coses, l’ansietat se centra en temors intensos i persistents relacionats amb el nadó. Aquestes pors poden incloure preocupacions sobre la salut del nadó, accidents o fins i tot pensaments intrusius sobre danyar al nadó, encara que la majoria de les mares mai actuarien sobre aquests pensaments.
És essencial conscienciar sobre aquests trastorns i brindar suport a les mares que puguin estar experimentant qualsevol d’ells. Parlar obertament sobre aquests temes és un pas important per a reduir l’estigma i fomentar la cerca d’ajuda quan sigui necessari.
L’ansietat postpart és real, i no estàs sola si l’estàs experimentant. És important parlar d’això i buscar suport. No és una cosa de la qual hàgim d’amagar-nos i avergonyir-nos, sinó una resposta natural a l’enorme responsabilitat de cuidar d’un nounat. Amb el suport adequat, el tractament i l’enteniment, l’ansietat i la depressió postpart es poden superar, permetent-te gaudir plenament de la maternitat i el creixement del teu nadó. Si tu o algú que coneixes està lidiant amb l’ansietat postpart, no dubtis a buscar ajuda i suport.
